1. El personatge

Pintor de paisatges i marines, Eliseo Meifrén i Roig (Barcelona, 1859-1940), és considerat un dels primers introductors del moviment impressionista a Catalunya.

Apassionat per la pintura, el jove Meifrén va abandonar la carrera de medicina per a començar la seva formació artística a l'Escola de Belles arts de Barcelona, on va ser deixeble d'Antonio Caba i Ramón Martí Alsina. D'ells va aprendre a realitzar paisatges romàntics de factura acadèmica.

       2. Primers anys

Després de finalitzar els seus estudis, es va traslladar a París en 1879, coincidint amb la quarta exposició impressionista celebrada en aquesta ciutat. A fi d'ampliar els seus coneixements artístics, es va instal·lar allí i va sobreviure amb la venda de petits quadres i notes, de temàtica predominantment urbana. Allí va conèixer de primera mà la pintura a “plen air”, que va influir poderosament en els seus paisatges parisencs d'aquests anys. Paradoxes de la vida, aquest mateix any va guanyar el primer premi de l'Exposició de Belles arts que se celebra a València, amb Paisatge de Chretielle, una pintura d'allò més academicista.

I és que Meifrén va evolucionar al seu ritme, i encara que va assumir immediatament l'esperit i filosofia de la llibertat impressionista, la seva pintura va necessitar uns anys per a aproximar-se a aquest corrent i deixar enrere la influència de l'Escola de Barbizón. En aquesta primera etapa de formació, la seva obra va estar definida per una paleta apagada, de gammes grisenques.

En 1882 va contreure matrimoni amb Dolores Pajarín, amb qui es va instal·lar a París. Allí va realitzar nombrosos dibuixos i aquarel·les amb vista de la ciutat i dels seus cafès, que li van valer un calorós acolliment per part de la crítica i el públic francesos.

       3. El canvi

La seva primera gran exposició individual va ser a la Sala Parés de Barcelona en 1889, presentant seixanta feu-vos olor, gairebé tots en gran format. Meifrén va sorprendre a tots en anar contra el costum local, subhastant totes les pintures no venudes en l'exposició: amb el resultat de la venda, va viatjar a Itàlia a prosseguir amb la seva carrera.

Aquí va iniciar un canvi en el seu estil pictòric: La seva paleta es va aclarir, va començar a utilitzar tons blaus clars, blancs i daurats, i va accentuar totes les tonalitats de les seves mars i rius. Va ser constant l'atracció de l'artista per la costa: la població de Cadaqués va ser la seva inspiració, el seu refugi, el seu descans estival. Les seves pinzellades, traços distribuïts de manera desordenada a simple vista, van conformar extraordinaris paisatges dotats d'una gran profunditat i lirisme.

       4. La maduresa de l'artista

Amb la seva arribada en 1907 a Mallorca, Eliseo va arribar també a la maduresa pictòrica de la seva paleta: Els blaus es convertiran en un element viu i dinàmic, i s'accentuaran i intensificaran la resta de colors primaris. A partir d'aquest moment, i fins al final de la seva carrera, va aconseguir en les seves obres efectes tan oposats i complexos com els dels seus crepuscles i albes o les vistes nocturnes a la llum de la lluna. Aquesta evolució va implicar una simplificació en la pinzellada i el desenvolupament de solucions cromàtiques per a transmetre l'essència dels seus paisatges.

Després dels seus molts viatges per Europa i Amèrica, en 1917 va tornar a Barcelona, on va continuar exposant. Després de la defunció de la seva esposa Dolores en 1924, Meifrén va tornar a casar-se en 1930. Amb l'inici de la guerra civil espanyola, el pintor es va veure obligat a fugir amb part de la seva família a Manresa, on van romandre refugiats fins al final de la contesa, en 1939. Aquest mateix any va tornar a Barcelona i va preparar la que va ser la seva última exposició: una gran exhibició a la Sala Gaspar, amb gran èxit de públic i de vendes. No obstant això, un Meifrén ja malalt no va poder acudir a l'esdeveniment. Poques setmanes després, l'artista va sofrir un empitjorament en el seu estat, i va morir el 5 de febrer de 1940.

       5. Coleccionisme

Actualment la seva obra està representada en el Museu del Prado, el MNAC, o el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, entre molts altres, així com en un gran nombre de col·leccions particulars.

A Balclis sempre hem estat grans admiradors de l'artista, per la qual cosa en la nostra web sovint podràs trobar interessants exemples de l'obra del pintor. Registra't ja i licitació per la teva favorita aquí.