“L'ésser està més enllà de la realitat i de la vida. És la solitud enfront de la incògnita” – Pablo Serrano

Pablo Serrano Aguilar va néixer en Crivillén (Terol), el 10 de febrer de 1908.

Escultor espanyol considerat un dels artistes més influents del segle XX.

Va començar els seus estudis d'escultura a Saragossa per a més tard traslladar-se fins a Barcelona on va residir fins a l'any 1929, que és quan va decidir marxar-se a l'Argentina i posteriorment a l'Uruguai allargant la seva estada entre aquests dos països durant 25 anys.

En tot aquest temps la seva obra escultòrica va resultar ser molt prolífica destacant així la seva sèrie coneguda com “Els toros”, en les quals representa a unes figures carregades d'una gran puresa quant a formes, molt pròxima a les obres de Constantin Brancusi.

Així mateix, durant aquesta llarga estada va entaular amistat amb altres figures claus en el terreny artístic, Joaquín Torres García i Lucio Fontana, als quals gràcies a ells va poder conèixer el treball que en aquest moment realitzaven les avantguardes europees.

En els anys 1944, 1951 i 1954 va aconseguir el Primer Premi Nacional del Saló de Belles arts de Montevideo passant a ser l'escultor més reconegut de l'Uruguai, i, per tant, tot un referent de l'escultura a Amèrica Llatina.

Avui dia són moltes les escultures les que es troben repartides per diferents llocs públics en països com l'Uruguai, l'Argentina, Xile, Mèxic i Puerto Rico.
En 1955 torna de nou a Espanya després d'obtenir un premi més, el Gran Premi en la Biennal de Montevideo, any en què també li va ser atorgat el Gran Premi d'Escultura en la Biennal Hispanoamericana de Barcelona.

Ja a Espanya va fundar el Grup El Pas al costat d'artistes com Manuel Millars, Antonio Saura, Rafael Canogar i Juana Frances, entre molts altres, convertint-lo en el primer moviment d'avantguarda que va introduir l'art abstracte en la península aconseguint un important auge a l'Espanya de la postguerra.