En Balclis som uns apassionats d'art, o, més aviat, de les arts en general, d'aquí ve que siguem conscients que la bellesa i l'emoció no sols estan limitades a museus i sales d'exposicions, sinó que és possible gaudir-la passant les fulles d'un llibre, observant la pantalla gran, i perquè no, des de la intimitat i tranquil·litat de la teva casa.
Per això, i perquè pugueu aprofitar aquests dies calorosos a casa, que estan molt a la vora, t'oferim una petita llista sobre cinc pel·lícules basada en la Història de l'art.
-
El boig dels cabells vermells (1956)
El boig dels cabells vermells és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli que reprodueix la vida del pintor neerlandès, Vincent van Gogh, interpretat per Kirk Douglas.
El film va narrant la seva turmentada vida de manera cronològica, des de les seves predicacions religioses en les pobres regions mineres de Bèlgica, fins a la seva primera presa de contacte amb els pintors impressionistes que residien a París, passant pel contacte amb la pintura del seu país natal quan dibuixava als pagesos fent les tasques del camp.
Així mateix, també apareixen reflectides les seves primeres i inestables relacions amoroses, i per descomptat el suport del seu gran germà Theo. Tot això, acompanyat per un recorregut de les seves diferents obres en les quals es reflecteixen molt bé el fracàs, la solitud i l'ansietat que li van portar a tornar-se boig.
La pel·lícula com a tal està basada en la biografia de Irving Stone de 1934, i en ella, malgrat l'excel·lentíssima interpretació de Douglas, qui va saber reflectir amb facilitat l'angoixa del personatge, solo tranquil nominat, i va anar precisament un Anthony Quinn, amb el paper d'un Paul Gauguin, una miqueta superb, qui es va emportar l'Oscar com a millor actor de repartiment.
2. El turment i l'èxtasi (1965)
El turment i l'èxtasi és una altra pel·lícula estatunidenca dirigida per Carol Reed i protagonitzada per Charlton Heston i Rex Harrison en els papers principals.
Aquesta es desenvolupada durant el Renaixement italià quan el papa Julio II encarrega a l'artista Miguel Ángel Buonarroti els frescos per a decorar la volta de la Capella Sixtina entre els anys 1508 -1512.
El mestre, que un principi es va mostrar reticent (fins fins i tot va fugir de Roma), finalment va decidir acceptar el projecte mostrant-se la tempestuosa relació entre el Papa i ell, a causa del fort temperament de Miguel Ángel i al temor de Juliol, que sovint freqüentava la Capella preocupat perquè no volia morir sense que s'hagués finalitzat l'obra.
Un dels aspectes més atraients del film és la manera bastant didàctica de mostrar les diferents tècniques empleades i la manera de treballar de l'artista per a realitzar els frescos.
Igual que en l'anterior, també està basada en una altra novel·la històrica de Irving Stone “L'Agonia i l'èxtasi”. Va estar nominada cinc vegades als premis Oscar, i entre alguns dels altres premis més importants obtinguts va ser el premi David de Donatello a millor producció estrangera.
3. Basquiat (1996)
Basquiat és una pel·lícula de 1996 dirigida per Julian Schnabel basada en la vida de l'artista postmodern i neoexpresionista estatunidenc Jean-Michel Basquiat.
A través d'ella el que es mostra és un petit repàs per la curta vida de l'artista, és a dir, des dels seus inicis realitzant grafitis pels carrers de Brooklyn, fins al seu descobriment a principis dels anys 80 per part d'Andy Warhol. El final de la pel·lícula ensenya l'èxit aconseguit pel pintor quan presentava les seves obres en grans exposicions de la ciutat novaiorquesa, i com moltes d'aquestes obres van començar a ser adquirides per canviats de nom museus i col·leccionistes privats, i així, fins que Basquiat no va saber suportar aquesta vida repleta de triomfs i es va submergir en el món de les drogues, morint de sobredosis als 27 anys d'edat.
Basquiat, en aquest cas és interpretat per Jeffrey Wright, i el seu millor amic i confident, Andy Warhol, pel músic compositor britànic de rock, David Bowie. Uns altres dels actors que també apareixen, i a més realitzant una excel·lent interpretació, és Benicio del Toro, de fet, segons els crítics el millor de la pel·lícula és el repartiment, així com la banda sonora interpretada per The Pogues, Tom Waits, Van Morrison, John Cale i David Bowie.
La pel·lícula va estar nominada al Lleó d'Or del Festival de Venècia, i Benicio del Toro va obtenir el premi al Millor actor de repartiment en els Independent Spirits Awards.
4. Pollock: la vida d'un creador (2000)
Pollock: la vida d'un creador es tracta d'una pel·lícula produïda i dirigida per Ed Harris, i protagonitzada per ell mateix en el paper principal, basant-se en la vida del pintor abstracte Jackson Pollock.
El llargmetratge com a tal, narra la vida de l'artista des de mitjan dècada dels 40, quan es veu capaç de lluitar per l'èxit, abrigallat i secundat per la seva esposa, passant per la creació del action-painting fins a la seva defunció l'any 1956. Al llarg de les seqüències es mostra la complexa i enrevessada personalitat del pintor, així com les seves inseguretats i el seu problema amb l'alcohol.
La pel·lícula en si, és bastant interessant perquè fos part del paper del pintor com a protagonista principal apareixen altres personatges rellevants, propis de la cultura estatunidenca de la postguerra com ara el seu mecenes Peggy Guggenheim, el pintor Willem de Kooning o la pintora jueva Lee Krasner amb qui es va arribar a casar.
Després, sens dubte, un dels millors moments del film és quan Jackson s'enfronta al llenç mostrant la seva original tècnica a base d'esporàdics moviments, i la magnífica interpretació per part de l'actor amb una personalitat única i brutal que li va portar a rebre el premi Millor actor en el Festival de Toronto de l'any 2000.
5. La jove de la perla (2003)
La jove de la perla és una adaptació cinematogràfica britànica dirigida per Peter Webber de l'any 2003 de la novel·la històrica escrita per Tracy Chevalier en 1999. L'acció de la pel·lícula està ambientada a la ciutat de Delft (Holanda) i està centrada en l'obra realitzada per l'artista holandès Johannes Vermeer, La jove de la perla.
La pel·lícula escenifica aquesta relació especial que sorgeix entre la jove Griet, interpretada per Scarlett Johansson, i Vermeer, per Colin Firth, quan Griet entra com a empleada de la llar de la família holandesa i comença a descobrir l'art de la pintura a través dels treballs del pintor. Immediatament, la seva sensibilitat i delicadesa comença a despertar en Vermeer l'atenció, qui, cansat de la gelosia de la seva dona i el caràcter de la seva sogra, estableix una connexió especial amb la jove noia. El resultat final és la realització de la qual s'ha convertit en una de les obres més famoses de la Història de l'Art.
Una de les coses més sorprenents en el desenvolupament del film és l'encertada ambientació, cada detall dels objectes i de les teles, la bellesa fotogràfica, i el tema de la il·luminació i ús dels colors que semblen emanar de la paleta del pintor.
Malgrat que ha rebut nombroses nominacions, han estat pocs els premis rebuts, entre els quals destaquem a la millor fotografia en els Premis del Cinema Europeu i en el Festival de cinema de Sant Sebastià. Igualment, també ha obtingut la nominació com a millor pel·lícula europea en els Premis David de Donatello i els Premis Goya.