Segur que més d'una vegada t'hauràs preguntat com podries esbrinar el valor d'una pintura antiga, que des de sempre ha estat a casa teva, acabes d'heretar, o simplement, en vols fer una.

Doncs bé, aquí us deixem amb unes nocions molt bàsiques, però taaann útils, com són les deu regles d'or més importants a tenir en compte a l'hora de saber quin podria ser el valor de la teva pintura antiga.

1a Regla. Com més qualitat, millor es ven.

Aquesta hauria de ser sempre la primera regla. En teoria, com més qualitat artística tingui una pintura, més gran serà el preu. Això no obstant, ja que els coneixements que es necessiten per valorar i apreciar estèticament una pintura no els solen posseir tothom, hauran de tenir en compte altres sèries de factors (com els que veuran a continuació), que també influeixen i que en molts casos arriben a pesar més que la pròpia qualitat real del quadre.

2a Regla. Com més conegut sigui el pintor, més gran serà la seva cotització.

Sempre un quadre signat es vendrà millor que un anònim, i com més conegut sigui el pintor, doncs molt millor. A més, si es tenen dades de la seva vida, d'altres pintures, apareixen en subhastes d'art o hi ha referències de vendes, augmenten encara més les possibilitats de venda. I ja si té algun quadre penjat al museu, ni us explico.

De vegades sol passar que els antiquaris o galeristes són incapaços de reconèixer una obra anònima a primera vista, però si no dominen a la perfecció firmes, cotitzacions i els preus associats a elles.

3a Regla. Un pintor local ven més que els no locals.

Bé… què volem dir amb això?, molt senzill. Un quadre per exemple d'un bon deixeble de Joaquín Sorolla es vendrà millor a València que a Galícia, ja que és un pintor més conegut en aquestes primeres terres, i per tant hi haurà més gent disposada a comprar-lo, ja que s'hi identifica més representat.

Amb això el que us pretenem dir és que sempre cal tractar de vendre una pintura a la terra natal del pintor, o bé on va desenvolupar la seva carrera artística, per això de tenir més rendibilitat. L'excepció, Madrid, ja que és la capital del mercat de l'art a Espanya, on hi ha centenars de subhastes d'art a l'any i té molta força per a tot.

4a Regla. Si allò pintat és una cosa local i reconeixible, es vendrà abans i millor.

És la continuació del paràgraf anterior. Qualsevol antiquari o galerista que et digui que a l'obra apareix una vista o un paisatge d'una cosa molt reconeixible o emblemàtica de la teva ciutat (un edifici, una plaça, un monument…) es vendrà abans i molt millor que alguna altra pintura, fins i tot pot que fins i tot de millor qualitat per un motiu aliè al teu saber. I és que a la gent li agrada tenir a casa vistes dels seus carrers, del seu poble o ciutat, en definitiva, qualsevol cosa que li sigui propera i vegi en el seu dia a dia.

5a Regla. Com més bonic i agradable sigui el tema, millor es ven la pintura.

Vet aquí una altra regla fonamental. Sempre un atractiu paisatge campestre es vendrà millor que un fosc interior o una vista d'un carreró sense més ni més. En aquest cas, encara que el paisatge sigui d'un pintor desconegut, i l'altre l'hagi pintat un pintor de renom, creguin-me que abans es vendrà el paisatge. I és que moltes vegades si el que apareix representat és bell pot fins i tot dissimular la poca qualitat pictòrica que aquest tingui.

Un bon exemple seria: hereten el retrat d'un senyor gros, calb, amb bigoti, vestit de negre i semblant seriós, aquest, tret que sigui el seu avi i li tinguin molt afecte, no el pengen ni els seus néts. No obstant, si el que tenim és el nu d'una dona jove o el retrat d'una bella noia, la cosa ja canvia.

6a Regla. La pintura religiosa es cotitza menys.

Cada vegada són menys als que els ve de gust veure sants amb cares d'angelets i èxtasi a casa, i encara menys haver de suportar escenes de màrtirs escorxats vius, sang i triperies diverses. Per això, en general, la pintura religiosa costa més de vendre.

Els experts en la taxació d'art coincideixen en les excepcions següents: escenes tendres de la infància de Jesús, tipus la Sagrada Família o paisatges de la fugida a Egipte, santes joves i agraciades, com les Santes de Zurbarán, escenes que es prestin al luxe i el lluïment, com l'Adoració dels Reis Mags, etc.

7a Regla. Quadres amb historials documentats són un punt a favor.

Totes aquelles pintures a què se'ls pugui seguir el rastre bé a través de fotografies antigues de família en què apareixen, bé a través de testaments, rebuts de vendes o inventaris resulten molt més fàcils de vendre. Els experts en subhastes de quadres necessiten una font documental per agafar-se, ja que la seva autenticitat està constatada i això és un punt a favor tant per al comprador com per al venedor.

8a Regla. Pintures que amaguen històries ressenyables són més atractives.

Tot quadre que tingui una història interessant al darrere, ja sigui una anècdota del pintor, o dels seus amos té un valor afegit, ja que aquesta petita història li atorga una aura més atractiva i novel·lesca.

9a Regla. Aquí la mida importa.

Solem pensar que com més gran és el quadre més hauria de valer, però aquesta norma té les seves excepcions, i és que, per exemple, en el cas de les pintures amb una mida desmesurada resulten més difícils de vendre que qualsevol altra més petita , per la senzilla raó que avui dia les cases solen ser més petites, amb sostres més baixos i per tant parets amb menys espai per penjar. Avui dia que algú tingui una casa gran amb una paret enorme completament buida és difícil veure.

En cas contrari les pintures amb una mida mitjana o petita són més fàcils d'encaixar pel que comparativament tenen més sortida. En el passat, comerciants d'art sense cap mena d'escrúpols, no dubtaven a l'hora de partir un quadre gran en diverses de més petits, i per tant de més fàcil venda acabant completament amb una obra d'art.

10a Regla. Com més original sigui i menys restaurat, millor.

Sona una mica contradictori, però ens basem en el fet que moltes obres artístiques han patit múltiples restauracions que han alterat, repintat o patinat completament els quadres canviant greument el seu veritable aspecte original. Per això, els experts en taxacions d'art coincideixen que sigui preferible un quadre tan alterat com sigui possible i que conservi millor el seu estat primitiu.