En aquest post us donarem més detalls de les peculiaritats de l'art en les diferents zones de l'extrem orient. En cada zona es van potenciar uns moviments artístics en concret. En el cas que s'expandissin per altres zones, cadascuna acabava utilitzant unes tècniques artístiques singulars a causa de les variacions a les quals se sotmetien per cada moviment artístic. Una gran varietat de peces podràs trobar en les subhastes d'art oriental per internet. A continuació, us expliquem les particularitats de cada zona.

Indonèsia e Indoxina

Totes dues zones es troben sota la influència del subcontinent indi. A Java, com en altres parts d'Indonèsia, el budisme coexistia amb el brahmanismo, la qual cosa va influir lògicament en la iconografia del seu art primer. Quan tornaven de la Xina i es dirigien al Golf Pèrsic en 1292 les embarcacions de Marco Polo van parar a Sumatra, però no van encertar a trobar llavors formes d'art.

Els contactes culturals serien allí actius quan es va instal·lar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. El punyal conegut com “kris”, amb fulla de perfil ondulat, va ser una de les peces característiques de la creativitat local malaia i a Europa ho valoren particularment els col·leccionistes d'armes. A Java i Bali, els anomenats “teatres d'ombres”, compten amb figures articulades en pell o fusta que també han despertat l'interès dels col·leccionistes.

Per part seva, a la Indoxina, particularment a Vietnam, les influències arribaven de la Xina, com podem veure en la recreació de les peces acabades en laca. En el segle XIX, particularment dirigits a l'exportació, es feien rics treballs en marqueteria en nacre entintat, taraceado sobre sumptuoses fustes nobles. Mobles com a escriptoris, taules auxiliars, butaques o grans safates eren realitzats amb aquella tècnica i fins i tot s'exhibien en les exposicions internacionals europees.

Corea

Per part seva, a la Indoxina, particularment a Vietnam, els influències arribaven de la Xina, com podem veure en la recreació dels peixos acabades en laca. En el segle XIX, particularment dirigits a l'exportació, és feien rics treballs en marqueteria en nacre entintat, taraceado sobre sumptuoses fustos nobles. Mobles com a escriptoris, taules auxiliars, butaques o grans safates eren realitzats amb aquella tècnica i fins i tot s'exhibien en els exposicions internacionals europees.

Filipines

La presència espanyola a Filipines des del segle XVI potenciaria també un art particular i molt representatiu de la unió de les dues cultures. No és estrany que un material exòtic com era l'ivori, tingués en aquella zona un ampli desenvolupament, produint-se peces de mobiliari amb incrustacions o escultures en relleu o exempt. Moltes d'aquestes peces es poden trobar en diferents cases de subhastes a Madrid i Barcelona.

Les obres religioses realitzades pels artesans autòctons responien a models que serien molt repetits durant els segles XVII i XVIII, com a Immaculades o Cristos crucificats o iconografies particulars com a imatges del Nen Jesús com a Bon Pastor. Peces realitzades en fusta, com a cofres o butaques, tindrien especialment a partir del segle XIX un notable prestigi a Espanya i ocasionalment eren importats a la metròpolis per a decorar les cases burgeses.