Els anells regalats com a símbol d'amor i amistat són les més comunes, i són nombroses les que s'ofereixen a la venda en Balclis, sala de subhastes d'anells a Barcelona. Els anells proveïts d'una sola gemma, com els robins, safirs, o maragdes, sense cap signe identificatiu, són difícils de classificar o reconèixer com a anells d'amor com a tal, però el seu ús ha estat una constant al llarg de la història.

El significat dels anells en l'antiguitat

En l'Antiguitat s'empraven els anells com a símbol d'amor i amistat, i també anells d'intercanvi per a la formalització d'un contracte. Aquest contracte es formalitzava amb una encaixada o “dextrarum iunctio”, per la qual cosa, amb el temps, els esponsales s'establien amb el mateix gest.

D'aquesta manera, trobem exemplars d'anells en el segle III després de Crist que representaven aquesta unió de mans, motiu que en el segle XIX els col·leccionistes van passar a denominar “anell fede”. Habituals eren també les representacions dels retrats de l'home i la dona respectivament, o com en el cas de Bizanci, els retrats dels esponsales a cos complet.

L'Edat mitjana va incorporar aquestes simbologies, però també va incloure inscripcions en lletres gòtiques de contingut més o menys poètic. Amb el renaixement sorgiran els anells de doble cèrcol, desmuntables, treballades ricament amb esmalts i de motius esculturals de tipus classicista o amb les mans entrellaçades amb la inclusió de gemmes com ara el safir, el diamant, el granat o el robí.

Creixement dels anells aliances

osteriorment durant els segles XVII i XVIII van proliferar els anells en forma de cor més o menys abstracte, encastats amb més o menys gemmes. Més endavant en el segle XVIII van proliferar els anells aliances, consistents en un cèrcol sobri de metall, or o plata, desproveït de tota decoració a excepció potser d'una breu inscripció.

Els diamants no van trigar a incorporar-se a aquests anells llisos i tampoc ho van fer les pedres de color. Les inicials també eren recurrents, així com els retrats o motius més simbòlics com ara els cors o els coloms o panòplies. El segle XIX va ser el gran aglutinador de totes aquestes tendències i a la fi del segle XIX el braçalet suplantarà a l'anell com a regal amorós o de demanada, però per poc temps, fins a l'aparició del solitari de diamants com la joia amorosa per excel·lència.

Sí, vull

En l'actualitat és comuna esperar dos anells en senyal de compromís: el primer, durant la demanada de mà, sol ser més important, i el segon, més senzill, de tipus aliança, se sol lliurar en el moment dels esponsales.

La gran duresa i resistència del diamant han fet d'ell la pedra ideal per a simbolitzar la fidelitat del matrimoni ja des del segle XIV fins a l'actualitat. Si bé al principi només podia ser ofert per l'elit del moment, com la monarquia o l'alta noblesa, a la fi del segle XIX amb el descobriment de les mines d'Àfrica, els diamants van proliferar i la seva elevada oferta va democratitzar el seu ús.

El diamant en els anells de compromís

Des de llavors, el diamant s'ha convertit en gemma obligatòria, sobretot des que en 1886 Tiffany llanço un model d'anell innovador en el qual el diamant quedava sobre elevat respecte del cèrcol gràcies a l'ús de sis arpes que permetien l'entrada de llum per tots els costats.

Conforme ha anat perfeccionant-se la seva talla, trobem diamants de gran diversitat: la talla brillant és el rei, seguida per la talla maragda, princesa, octogonal, rosa o asscher. La muntura pot ser senzilla en or, or blanc o platí, amb o més pedres secundàries com el safir robí o petits diamants secundaris. L'estil més en voga és l'Art déco però també susciten interès en Balclis els models anys 50.

Anells tipus segell

Una altra tipologia d'anell llargament difós és l'anell tipus segello. Les peces més antigues trobades són de l'antic Egipte. Les més representatives presentaven cartutxos amb jeroglífics, sovint tallats en lapislázuli, àgata, jade o cristall de roca, muntats en un cèrcol d'or. L'Antiga Grècia es va servir d'ells per a representar motius literaris i mitològics, i els etruscos van prendre el seu relleu incorporant aixetes o lleons.

L'Antiga Roma va fer de l'anell tipus segell una de les tipologies més importants

L'Antiga Roma va fer de l'anell tipus segello una de les tipologies més importants. En aquest cas es van emprar moltes peces de “intaglio”, consistents en pedres planes, com ara l'ònix, l'ametista o la cornalina, excavades de tal manera que l'objecte representat queda reenfonsat, com si d'un negatiu es tractés, mantenint els mateixos elements decoratius.

En la nova era els símbols cristians van ser incorporats en la iconografia d'aquestes joies. Els peixos, l'ancora o l'alfa i omega eren símbols recurrents en anells i anells, els quals podràs trobar en les subhastes d'anells i anells de Balclis.

Anells i anells en la monarquia i noblesa

Amb la caiguda de l'Imperi Romà a Occident, els anells van ser molt benvolguts entre les diferents monarquies i la noblesa, i pel seu lloc els clergues, però mantenint una estètica tardorromana. En l'Edat mitjana l'anell tipus va segellar va jugar un paper fonamental, perquè servia com a element d'autenticació de missatges o com a objecte d'aliança entre regnes. El canvi fonamental d'aquesta època va ser la incorporació dels símbols heràldics.

Durant el renaixement van ressorgir els intaglios en un intent de redescobrir i reinterpretar l'antiguitat, i durant els segles XVII i XVIII no era infreqüent la incorporació del retrat del portador. El segle XIX va reunir tots els motius esmentats amb una intenció clarament revival, i en l'actualitat continua emprant-se a Europa com el símbol de pertinença a la noblesa, amb independència del seu ús o no com a segell.

Anells d'avui, anells de sempre

Actualment cada vegada és més nombrós el col·lectiu de dones col·leccionistes que busquen comprar una peça per a sí mateixes, destacant per damunt de tot la practicitat i la bellesa de les formes. D'aquesta manera, han proliferat els dissenys més; depurats, per portar cada dia, de composicions abstractes o lleugeres, quallades de pedreria de color vistosa, i per als models de nit o de gala es decanten per peces més; cridaneres i extremades.