Probablement si pensessis en un material com per exemple el vidre pot ser que el primer que et vingui al capdavant sigui una ampolleta de cervesa, i no precisament una obra d'art. És evident. En general no és una cosa en la qual ens detinguem a veure-ho, apreciar-ho, tocar-ho… no obstant això, és una de les matèries primeres triades per molts grans artistes per a crear alguns de les peces més icòniques del món ja siguin obres d'art, edificis, objectes de disseny, escultures, peces dignes d'estar en galeries d'art en línia o fins fins i tot instal·lacions.

Glass House de Philip Johson

The Glass House és la casa que Philip Johnson, el primer arquitecte a rebre el Premi Pritzker, es va construir per a si mateix l'any 1949. Des de llavors s'ha convertit en tot un referent per tractar-se d'una casa oberta a la naturalesa que li envolta i per la seva utilització del cristall.

És important perquè mai abans ningú s'havia centrat en les característiques del vidre barrejant-la amb la línia arquitectònica, creant un subtil joc d'imatges visuals, llums i reflexos, que van des de la mateixa naturalesa que l'envolta fins al moviment d'aquells que deambulen per l'interior de l'edifici.

Etruscan Chair de Danny Lane

Creada per l'artista estatunidenc Danny Lane en els anys 80, es diu que més que una peça de mobiliari és una obra d'art. Elaborada amb peces d'alumini i vidre incolor amb les vores bisellades, el seu disseny és tan atractiu que fa que vegem aquest material des d'una perspectiva molt diferent a la que estem acostumats, és a dir, allunyant-nos del concepte de fragilitat.

Llum Estadi de Miguel Milá

Originalment dissenyada per a l'Estadi Olímpic de Barcelona en 1992, avui la podem trobar en diverses variants formant part d'alguns dels edificis més emblemàtics.

Inspirada en les lluminàries de forja que sostenien les espelmes als castells medievals, aquest llum de vidre de disseny està constituïda per una estructura tubular en forma d'anell, sobre les quals se sustenten panells de vidre, les pantalles del qual estan compostes mitjançant estriacions verticals que fan dispersar la llum i crear un joc de llums i ombres.

Fireworks of Glass de Dale Chihuly

Dale Chihuly és un prestigiós escultor estatunidenc, conegut pels seus treballs especialitzats en vidre bufat. La seva fascinació per les formes abstractes de la naturalesa, i del món marí es veuen reflectit en el seu art, explorant no sols el color, tan característic de les seves obres, sinó del disseny i l'assemblatge.

En la imatge es mostra una de les seves moltes obres repartides pels diferents museus del món, Fireworks of Glass, la seva escultura de vidre més longeva, composta per un total de més de 6.000 peces assemblades individualment en el Museu dels Nens d'Indianapolis.

Ampolla d'Alhambra 1925

L'ampolleta de cervesa Alhambra 1925, amb les seves formes corbes, el seu relleu i sense etiqueta ha passat a ser una obra d'art en si, en el moment que l'artista madrileny Álvaro Catalán de Ocón la va utilitzar al costat de les ampolletes d'Alhambra Especial i Alhambra Reserva Vermella per a crear la seva obra Per a. Mira. Toca.

A partir d'aquestes ampolles i ciments acolorits l'artista ha creat un nou material, la qual cosa és una reinterpretació pròpia dels taulells del monument granadí (L'Alhambra) amb els quals ha esculpit les tres paraules de l'obra.

Aquesta ha estat la seva manera de voler interrompre'ns el nostre dia a dia trepidant, i fer que descobrim els misteris i les sensacions que amaga, i per a això, un primer ha de seguir els passos del qual ell fa ressò.

Cub-esfera de Alessandro Mendini

El llum de taula Cuboesfera es tracta d'una obra de Alessandro Mendini, un dels promotors del grup Memphis. Creada en 1968 i produïda per Fidenza Vetraria, s'ha convertit en tota una icona del disseny, disseny que consisteix en un cub de vidre massís amb una esfera en el seu interior en la qual es col·loca la llum.

Malgrat els anys la seva imatge encara continua sent un encreuament entre el futurista i el retro, i és tan difícil de trobar-la com desitjada pels principals col·leccionistes.

Taula auxiliar Eileen

La taula E 1027 també coneguda pel nom de la seva creadora Eileen Gray, una de les primeres dones dissenyadores a aconseguir obrir-se camí en el món del disseny, va ser creada en 1929, i la seva forma inconfusible l'ha convertit en un de les icones més populars del segle XX.

Centrant-se principalment en la seva utilitat, no sols poden regular la seva altura, sinó que també en tenir un sol peu té múltiples usos, ja que podem introduir la seva base en la part baixa del sofà o del llit, i utilitzar la seva superfície a manera de safata per a menjar, treballar, llegir…

A més, aquesta combinació de vidre i metall va suposar un símbol rupturista per a l'època, però sobretot atemporal, perquè bé podríem pensar de què es tracta d'un disseny recent.

Got Picardie

Potser molts de vostès respondrien amb sorpresa a la pregunta de pot ser un got una obra d'art?, no obstant això, i si s'ha de jutjar per la importància que ha tingut en la història del disseny, el model Picardie de Duralex, podríem dir que sí que ho és.

Es va popularitzar en la dècada dels 60 i des de llavors ha conquistat mig planeta, perquè el seu disseny estilitzat ho ha fet apte per a tota mena d'ambients que van des de restaurants, coffee shop fins a les nostres mateixes cases, però sobretot ha estat la seva duresa, gràcies al vidre temperat del qual es compon, capaç de suportar el xoc tèrmic de fins de 130 °C, la qual cosa li ha fet arribar fins als nostres dies.

Ampolles modernistes de Josep Jujol

Aquestes magnífiques ampolles de vidre que avui podreu trobar disponibles punt en blau o transparent, i de disseny clarament modernista, van anar en creades en 1912, per ni més ni menys que l'arquitecte i estret col·laborador d'Antoni Gaudí, Josep Jujol.

Els dibuixos gravats en elles estan inspirats en els sostres de guix que decoren els diferents apartaments de la Pedrera, en els quals Jujol va treballar amb l'arquitecte català.

Setrill de Rafael Marquina

El mateix que van pensar del got ara probablement el pensen amb un setrill, però aquesta és la realitat. El setrill/vinagrera creada en 1961 per Rafael Marquina es tracta d'un altre de les icones del disseny espanyol, i ha resultat tan pràctica alhora que elegant, que ha passat a ser un dels dissenys més copiats del món.

És una peça que resol amb mestratge el degoteig de l'oli, una solució que fins al moment no s'havia aconseguit resoldre, i si a això se li afegeix la simplicitat de les formes, l'acabat esmerilat del coll, una base àmplia que li aporta estabilitat, la transparència del vidre que permet identificar el líquid… són punts a favor que al seu creador li van portar fins i tot a guanyar el primer premio Delta d'Or de ADI-FAD.