És un plaer per a Balclis donar a conèixer l'obra d'un gran artista inèdit del segle XX. Eminent dermatòleg i experimentador de nous tractaments, d'un mode totalment inhabitual, va desenvolupar també una viva afició per la creació. La seva activitat completament amateur, però perfectament dominada, no es va orientar cap al més comuna que atrauria a un aficionat (pintura o el modelatge del fang), sinó cap a activitats que demanaven d'una major preparació tècnica i que s'englobarien en el que coneixem com a Arts Decoratives o Arts de l'Objecte.

El Dr. Sarró en una de les cobertes de l'Hospital de Sant pau, en la dècada de 1930.

Un jove que a més d'interessos científics tenia evidents aficions plàstiques, a la Barcelona del primer terç del segle XX tenia la possibilitat de trobar un bon camp adobat. El jove Sarró va tenir com a amics i clients a artistes com Joan Bosch-Roger, Francesc Domingo, Rosendo González Carbonell o Francesc Gimeno, per la qual cosa el debat i la inquietud creatives estaven al seu voltant. Artistes com Josep Aragay en ceràmica o Ramón Sunyer en joieria, van ser professors en Escola Superior de Bells Oficis i d'allí sortirien plateros com Jaume Mercadé, esmaltadors de vidre com Josep Mª Gol o ceramistes com els germans Serra. El millor ceramista català del segle XX, Josep Llorenç Artigas, unia aquests dos aspectes: d'una banda va ser pacient i amic de Sarró i per un altre va ser alumne de la citada Escola a partir de 1915, amb el que sens dubte seria el més fort nexe del doctor amb els objectes d'art.

Hem de recordar també que Sarró es va casar en 1923 amb Elisea Palau de Riquer, neboda del gran artista Alexandre de Riquer, que va ser excel·lent pintor, dibuixant i gravador i que va dissenyar mobles, vidrieres i objectes de decoració. Aquest particular mereix destacar-se perquè Elisea va heretar gran quantitat d'obres del seu oncle i dels seus contemporanis, així com objectes d'art antic, per la qual cosa el jove Sarró va estar en contacte directe amb obres d'art i objectes tradicionals, així com amb obres d'artistes catalans de primer nivell.

 
Frances Domingo. Josep Sarró. Llapis sobre paper. Cap a 1933.

Ignorem si el Dr. Sarró va ser a alguna escola d'art, però per les seves ocupacions mèdiques suposem que no tindria molt temps en la seva joventut per a dedicar-se a altres cursos. El que és innegable és que la seva vocació artística era forta i que des dels anys 20 ja va signar objectes dissenyats o directament realitzats per ell. Tot indica que segurament degué ser bàsicament autodidacta i que degué inspirar-se directament a partir de la contemplació i anàlisi de l'art que veia i que despertava el seu interès. A pesar que coneixem algunes notes pictòriques i dibuixos de figures i de paisatge, sorprèn veure com des d'un bon principi els seus interessos es decantaven cap al món dels objectes.

La ceràmica

Sentint-se molt atret pels taulells catalans anomenats “d'Arts i Oficis”, la ceràmica li degué interessar primer a partir d'aquells. Alguns dels seus dibuixos són còpies de taulells del segle XVIII realitzats directament en paper de calca o replicant els originals que pràcticament sempre mesuren 13x13 cm. Els taulells “d'Oficis” suposaven un amplíssim repertori de figures, animals, vaixells o construccions traçats amb enorme agilitat i a Josep Sarró li interessaven com entès en la matèria i com a repertori a imitar. A partir d'aquells models realitzava dibuixos acuarelados i també va fer alguns veritables taulells. Sens dubte a Sarró li entusiasmaven la frescor i la gràcia populars d'aquella mena de producció i li havia d'agradar imitar-los, sent una de les facetes més creatives de l'art català antic. Del seu interès per aquells treballs és mostra una carta conservada del Museu Marítim per la qual s'envien les fotos de sis taulells de vaixells que havia sol·licitat. En un vessant més elaborat, coneixem un plafó de 24 peces que il·lustra un Últim Sopar amb ampla sanefa, amb composició inspirada en els frontals romànics (aquesta peça va ser donada per un fill del doctor a la parròquia de Sant Raimundo de Peñafort a Barcelona, on pot contemplar-se).

Josep Sarró. Dotze taulells "d'Arts i Oficis" i pagès. Aquarel·la sobre pael i sobre cartolina. Segon quart del segle XX.

En el món dels taulells es respira l'esperit noucentista de recuperació de l'art més popular, fresc i creatiu del Barroc català.. Va realitzar molts calcs i còpies d'aquells i després els va replicar en taulells o plats.  No obstant això els seus treballs ceràmics eren molt més originals quan s'aplicaven a gerros o a plats amb motius de dissenys propis. Coneixem un gerro i varis en el que l'autor explora amb excel·lents resultats l'estètica de l'Art déco, mostrant unes adaptacions molt personals. Una petita jarrita amb decoració multicolor mostra una gran originalitat en la composició i en la distribució dels motius de derivació vegetal.

Josep Sarró. Gerro-orsa amb motius vegetals. Pisa. Signat i datat en 1930.

En diversos projectes de plats va practicar també una moderna estètica avantguardista, que ho mostra com a coneixedor dels moviments artístics més avançats del seu temps. Sarró ornamentaba un plat amb una sanefa ondulada voltant i en el centre distribuïa una sèrie d'elements de tema musical descomposts en diverses parts, que destil·len una clara uinfluencia  de models cubistes recordant a Picasso o a  Braque.

El vidre

Sens dubte la tècnica més utilitzada per Sarró en el seu vessant d'artista és la del vidre esmaltat. D'aquesta hem conservat diverses realitzacions datades entre 1929 i 1950, particularment copes i gots, així com nombrosos dibuixos preparatoris. Seguint l'ampli desplegament dels decoradors de vidre catalans en la Exposition Internationale donis Arts Décoratifs de Paris de 1925, on van triomfar Xavier Nogués, Josep Mª Gol o les germanes Cardunets, el doctor es va aplicar en l'ornamentació d'objectes vitris, sempre de matèria transparent. Com feien aquells artistes, aquest utilitzava o bé motius repetits que anaven cobrint la superfície dels gots i copes, generalment amb estilitzacions vegetals o col·locava un motiu principal que adquiria protagonisme propi. Entre els primers destaca un gran got amb pinzellades esquitxades, que podem relacionar amb alguns dibuixos acuarelados de l'autor. En la subhasta de Balclis oferim també tres copes amb flors i elements de gust Art déco que porten una filacteria amb els noms del doctor i de la seva esposa Elisea i la data de 1950, per la qual cosa semblaria tractar-se d'una cristalleria per a ús propi.

Josep Sarró. Got. Vidre esmaltat. Signat i datat en 1950.
Josep Sarró. Projecte de decoració esmaltada. Aquarel·la sobre paper. Cap a 1935-1950.

Entre les peces amb motiu central cal destacar els gots amb escuts amb orla nobiliària o els gotets i projectes amb personatges de temàtica infantil, però potser l'objecte més interessant és un gran amb una danzarina d'estil rus. Pel tipus de got (gruix però de paret fina), el dibuix perfilat en negre i pels colors nacrats i amb gradació cap al blanc, recorda molt les obres realitzades amb models de Xavier Nogues en l'estudi de Ricard Crespo.

Josep Sarró.Got amb ballarina russa. Vidre esmaltat. Signat i datat en 1929.

L'orfebreria

En el món dels metalls també va fer Josep Sarró interessants incursions. Aquestes van des del món de la joieria als objectes de plata. Destaca l'anell en or que va fer a la seva futura esposa datat 1920, de considerable amplària i amb banda floral continuada. Molt personal resulta un fermall circular, del qual es conserva el dibuix preparatori, fet en plata, amb penjoll mòbil que penja del centre.

Josep Sarró. Fermall. Plata relicitada i cisellada. Cap a 1925.
Josep Sarró. Projecte de fermall. Llapis ploo i llapis de color sobre paper. Cap a 1925.

Una safata amb coloms, és també una molt interessant mostra de l'estil Art déco. La composició té en el centre als dos ocells davant un paisatge i tot el perfil està vorejat per una àmplia sanefa, que ofereixen un conjunt clarament Déco. La peça està signada i datada en els anys 30 i és una mostra del contacte amb l'actualitat del seu temps que tenia el doctor, dominant a la perfecció les línies i els volums del gust més difós.

Josep Sarró. Safata amb coloms. Plata relicitada i cisellada. Signada i datada en 1933.

La fusta

A més d'aquestes variades incursions en les arts de la terra i del foc, Sarró també es va aventurar en altres terrenys, com la fusta. Resulta de particular interès una petita caixa feta exactament en l'estil de l'artista de Girona Adolf Fargnoli. Tant el treball de talla excavada amb disseny repetit i abstracte, com els ferratges a joc realitzats en coure, com la poètica titulació de l'objecte en la base (“Caixeta dels/bons recorts/Nadal 1931/J Sarró” remeten indubtablement al treball d'aquell artista i ens parlen dels sincers i emotius acostaments de l'art del doctor al que més li agradava dels seus contemporanis.

Josep Sarró. Caixa en fusta tallada i tinada amb ferratges en coure. Plata relicitada i cisellada. Signada i datada en 1931.

Jordi Carreras Barreda