El vidre de bohèmia dels segles XVII i XVIII: fantasies esmaltades Escultura 31/01/2024
Des del món antic i l'islàmic de l'Edat mitjana fins al Renaixement mediterrani, la decoració del vidre amb esmalts de colors va tenir una forta incidència. L'immens impuls de la tradició de la vidrieria centreeuropea, particularment de Bohèmia, també va provocar la creació molt abundant de peces acolorides amb aquesta tècnica des del segle XVI. No obstant això, va anar entre els segles XVII i XVIII quan un desenvolupament enorme de la producció de vidre i cristall d'ús i de prestigi de tots els tipus, va situar la creació dels vidriers i de les potents manufactures d'aquell país com a protagonistes a Europa i en el món conegut. No sols això, sinó que van marcar també els gustos i les modes que seguirien molts altres països, particularment en les peces i serveis de tipus més refinat. A l'altíssim nivell de les produccions anava unida una gran estructura comercial, aconseguint que aquella cultura tècnica i estètica es difongués pertot arreu.
Els més variats tipus de flascons i gots.
El vidre de Bohèmia esmaltat produïa dos grans blocs bastant diferenciats. D'una banda, els exemplars més cristal·lins, sofisticats i d'execució i acabats més perfectes. Aquests sovint combinaven diverses tècniques, com el tallat, el gravat, el daurat i l'esmaltat, i evidentment resultaven els més costosos i destinats a un públic més acomodat.
Copa de cristall de Bohèmia gravat i esmaltat en grisalla, amb espiral en vermell a l'interior del plançó.
Probablement Kronstadt, cap a 1720-1730. Subhastada en Balclis en 2020.
D'altra banda, un tipus de peces més popular i d'elaboració més resolutiva, de vidre bufat, acabat més ràpid i amb decoracions de gran encant, fresques i de gran eficàcia, però menys detallades i luxoses. D'aquest últim tipus d'objectes és del qual trobem més exemplars a Espanya. La qual cosa ens indica que es degueren importar en abundància. Normalment són gots o flascons, que havien d'utilitzar-se en tots dos casos per a contenir licors. Però també s'elaboraven gerres de cervesa, copes i diverses peces d'ús. Normalment es feien en vidre incolor, però també n'hi havia en vidre opalino blanc o en blau i ocasionalment en altres colors.
Flascons en vidre esmaltat de Bohèmia del segle XVIII. Un amb decoració vegetal i l'altre amb un arlequí.
El segon conserva el seu tap de peltre. A la dreta "tankard" (típica gerra centreeuropea amb tapa) també esmaltada i
amb cobertor de peltre, però del segle XVII. Les tres seran subhastades en Balclis en la pròxima subhasta de març 2024
Got en vidre esmaltat de Bohèmia del segle XVIII.
Venut en Balclis en la subhasta presencial de març de 2021
Got en vidre esmaltat de Bohèmia del segle XVIII.
Venut en Balclis en les subhastes en línia de 2020.
La policromia
Els colors utilitzats en l'esmaltat d'aquesta mena de peces eren els primaris i bàsics. Groc, vermell, blau mitjà (ni blau cel ni cobalt intens), verd, blanc són els més usats. El negre s'aplica per als perfilats que marquen el dibuix amb detalls esquemàtics. Es mostren nítids, usats directament, sense gradacions en els tons, aplicats directament en estat pur. Molt ocasionalment es barregen el blanc i el vermell, variant una mica els matisos.
Decoracions variades i fantasioses
Els motius figuratius són considerablement esquemàtics, amb un aire gairebé còmic quan hi ha figures. Els animals, com a ocells o gossos entre altres, eren plasmats de manera àgil i senzilla. Els flascons a vegades porten un personatge en la cara principal, tant amb indumentària pagesa com aristocràtica, que sol estar representat en alguna ocupació. Un efecte semblant ofereixen els cors i els elements de derivació vegetal, que es mostren encara més simples i que es desplegaven en esquemes molt simètrics o en branques diagonals, creant arquetips que es farien molt característics d'aquestes produccions i que van ser repetits incansablement. Els coloms sobre un cor eren usuals i eren un símbol de la unió matrimonial.
Got en vidre esmaltat de Bohèmia amb dos coloms sobre un cor del segle XVIII.
Venut a la casa de subhastes Balclis en la subhasta presencial de maig de 2022
Els models de lloança monàrquica presenten els escuts corresponents dels reis del moment, amb els detalls heràldics necessaris, però també d'execució ràpida. Solen ser habituals les peces dedicades a Carles III i a Carles IV i les dedicatòries (que sempre eren escrites en blanc) solien presentar cal·ligrafies de tipus germànic i abundants faltes d'ortografia o gramàtica. Això demostrava que no eren peces fetes a Espanya, sinó que es feien per a exportar i que qui copiava el text no estava familiaritzat amb l'idioma castellà.
Got en vidre esmaltat de Bohèmia amb salutació a Carles IV de finals del segle XVIII.
Venut en Balclis en la subhasta en sala de maig de 2022
L'estil solia ser fresc i àgil, de gran vivacitat i escàs detallismo, propi d'una execució gens acadèmica, però professional i segura. Podem dir que les decoracions estaven més prop de la pisa que de la porcellana o a la pintura de cavallet, sempre més sofisticades i aristocràtiques. Aquests petits objectes, han sobreviscut al pas de la història, passant de vitrina en vitrina o de prestatge en prestatge, sent testimoniatges d'un treball artesanal i d'una estètica que mostren la gràcia i la qualitat d'unes peces d'ús que han passat a ser encantadors objectes emblemàtics. Per la seva gran difusió per la geografia europea (i fins i tot americana) s'ha pensat que ocasions poguessin ser vidres fets en altres latituds, obrats per vidrieros/esmaltadors centreeuropeus.