Molt cuidada per la Escola Superior de Bells Oficis, podem considerar que entre les arts decoratives del “Noucentisme”, va ser la ceràmica la que va aconseguir un major desenvolupament i un major grau de representativitat. Enfront de la sofisticació i sinuositat de línies, amb predomini de motius florals, goticistas i de gust internacional del Modernisme, el “Noucentisme” va tendir a mostrar en la pisa un repertori més auster de colors, formes i tipologies, inspirat en els models ceràmics locals dels segles XVI al XVIII i en la terrisseria popular. A aquest origen responen les formes senzilles dels atuells, l'ús del color verd intens en els vidriats, o els grocs càlids, ocres, blaus de cobalt i verds foscos aplicats sobre bases blanques estanníferes. Ornamentalmente, el gust per abundants sanefes i per escenes populars, resoltes amb agilitat, també ens recorden el mateix interès. No obstant això, mentre que la ceràmica antiga estava decorada per artesans sense formació artística, però d'expressió intuïtiva, els creadors “noucentistes” aspiraven a conservar la frescor d'aquells, però amb unes intencions, una plasticitat i unes composicions pròpies.

El geni de Nogués

Xavier Nogués (1873-1941), artista molt polifacètic va ser potser el que va tenir una producció molt variada en les més diverses tècniques. Autèntic Leonardo da Vinci del segle XX, va conrear amb particular èxit el gravat, la pintura i el dibuix, però alhora també va sobresortir en les arts de l'objecte de mode molt especial. Particularment en la ceràmica decorada (peces “de forma” i azulejería) i en el vidre esmaltat va aconseguir assoliments que encara són avui molt valorats pels col·leccionistes. En els seus objectes, de pisa va desplegar un ampli repertori d'imatges tant de caràcter classicista i mediterrani, com de tipus caricaturesc, de simpàtica comicitat. Altres artistes com Josep Aragay també van destacar en el camp de la ceràmica decorada, especialment en l'elaboració i ornamentació de plats i gerros, encara que també va decorar amb taulells l'emblemàtica font pública de Barcelona situada al final del Portal de l'Àngel.

Xavier Nogués. Taulell amb personatge amb cistella. Cap a 1923-1924.
Venut en Balclis en la subhasta presencial de desembre de 2023.

Xavier Nogués. Dos músics. Cap a 1923-1924.
Venut en Balclis en la subhasta en sala de desembre de 2023.

Francesc Elias, Josep Llorens Artigas, Antoni Cumella i el gres artístic.

Paral·lelament, sorgiria la inquietud pel coneixement de tècniques sense tradició local, com el gres, la qual cosa va potenciar el seu ús i l'acostament a la ceràmica oriental. Francesc Elias (1892-1991) va ser un exemple d'artista polifacètic, però va destacar particularment en el vidre i en la ceràmica. Al costat de Francesc Quer (professor de la Escola) i Josep Mª Gol va ser pioner a Catalunya en l'àmbit de la recuperació del vidre esmaltat, realitzant peces d'esquematisme i frescor marcadament populars. Els seus vidres encaixen perfectament amb l'ideari “noucentista", com també ocorria en un principi amb les seves ceràmiques, però el seu aprenentatge amb Quer, la seva estada formativa a França, el seu contacte amb Llorens Artigas i la seva passió per la producció japonesa, li van portar a una obra en la qual el gres va ser el material predilecte. Els seus gerros reflecteixen perfectament les seves inquietuds i ens ofereixen una relectura de la forma dels exemplars d'Extrem Orient. La coberta de la peça llueix delicats matisos, mostrant la seva experimentació de les possibilitats de cromatisme i textura dels esmalts. Tant Francesc com el seu germà Feliu (que signava com ”Joan Sacs”), van ser actius defensors de la revitalització de l'escola ceramista catalana del seu temps i van publicar textos reivindicant-la i donant a conèixer a autors estrangers contemporanis i la ceràmica oriental.

Francesc Elias. Sis gerros. Gres. Mediats del segle XX.
Subhastat en la subhasta presencial celebrada en Balclis al juliol de 2019.

Josep Llorens Artigas (1892-1980), amic i col·laborador d'Elias en els seus inicis, és sens dubte l'artista català més destacat en el camp de les arts decoratives i dels pocs que han transcendit internacionalment. A diferència d'uns altres de la seva generació, aquest no tenia una vocació polifacètica, dedicant tota la seva creativitat i els seus esforços exclusivament a la depuració de l'art ceràmic. Va ser un dels primers alumnes de la Escola Superior de Bells Oficis, centre del qual va passar aviat a ser col·laborador. Les seves obres inicials en pisa reflecteixen la tònica habitual d'altres artistes del seu moment, decorant sobre cobertes blanques, encara que sorprenen els motius avantguardistes pròxims al cubisme. No obstant això, aquestes mostres de la seva inquietud renovadora no complien prou amb les seves expectatives i l'ornamentació pintada a l'esmalt cada vegada li complauria menys. Una beca li va permetre anar a París, on va aprofundir en el coneixement del gres i instal·lat a la ciutat, va col·laborar amb pintors avantguardistes com Raoul Dufy. L'adaptació de la seva creativitat a la tècnica del gres, més dur, compacte i precís que la pisa, cada vegada va ser major i d'ara endavant va ser el seu principal vehicle d'expressió. Amb ell aspirava a un art pur i desornamentado, la bellesa del qual radicarà especialment en la pulcritud de les formes torneadas i en l'atractiu de les superfícies, acolorides, però sense decoració figurativa pintada. Llorens Artigas va portar més lluny que cap altre artista de formació “noucentista” la filosofia de “l'obra ben feta” en les seves creacions sempre úniques, però es va desmarcar de la majoria dels de la seva generació pel seu allunyament de la pisa decorada, centrant-se en la concisió formal i en una reflexió sobre la filosofia i la tècnica de la ceràmica xinesa i de la japonesa. L'autor sempre cuidava el procés de principi a fi, des de la selecció de materials de base i de recobriment, fins a la cocció, i era extremadament exigent en les seves experimentacions i resultats. El treball de la matèria en el torn era decisiu per a ell i en l'elevació manual de la forma de les seves peces, buscava les infinites possibilitats dels perfils amb subtils inflexions corbes. La sòbria depuració, sense extravagàncies ni estridències, anava acompanyada per una recerca profunda dels acabats, de textures acolorides mats o brillants, que harmonitzaven amb aquelles formes, realçant-les.

Va exposar en el Saló de Tardor de París de 1928 i habitualment en el Saló de Primavera de Barcelona, que se celebrava en els anys 30. Prova de la transcendència internacional que va aconseguir Llorens Artigas, va ser l'exposició en la Brummer Gallery de Nova York en 1932, en la qual el Metropolitan Museum va comprar un dels seus gerros: la primera ceràmica contemporània que adquiria. En la seva maduresa va col·laborar també amb el gran pintor Joan Miró, realitzant conjuntament tant gerros, com a grans murals de taulells, com a plaques independents.

Josep Lloreç Artigas. Gerro. Gres. Mediats del segle XX.
Venut en Balclis durant la subhasta en sala d'octubre de 2022.

Josep Lloreç Artigas. Gerro. Gres. Mediats del segle XX.
Venut en Balclis en la subhasta presencial de desembre de 2020.

Josep Lloreç Artigas. Bol. Gres. Mediats del segle XX.
Venut en la subhasta presencial de Balclis al març de 2022.

Joan Miró i Josep Lloreç Artigas. Sense títol.
Placa en ceràmica refractària. Cap a 1970. Venut en Balclis en 2022.

Una mica més jove que Artigas i amic seu, Antoni Cumella (1913-1985) va desenvolupar també una àmplia labor creativa en la ceràmica del “gran foc”. En 1936 va realitzar la seva primera exposició en les Galeries Syra de Barcelona i després de la Guerra Civil va continuar exposant habitualment en aquesta. En les seves abundants plaques en relleu va indagar en l'estètica avantguardista incorporant el llenguatge informalista mentre que en els seus originals gerros es va allunyar més de les formes orientals buscant un llenguatge de formes més personals i de línies de volumetries més exagerades i contrastades.

Antoni Cumella. Gerro. Gres. 1957.
Venut en la subhasta presencial celebrada en Balclis al desembre de 2021.

Pots trobar tot tipus d'art en cristall tant en les nostres subhastes en línia diàries com en les nostres subhastes presencials.