Més de 100 anys després del terrible enfonsament el mite del Titanic ens continua fascinant. Durant dècades, historiadors, empresaris, oceanògrafs i cercadors de tresors han explorat les més ecòndides entranyes dels mars a la recerca de les restes del naufragi.

L'any 1985 l'oceanògraf Robert Ballard localitzava el transatlàntic a 4 km de profunditat, a uns 800 quilòmetres de la costa canadenca, encara que no seria fins a dos anys més tard quan es realitzava la primera excavació subacuàtica per recuperar molts dels objectes perduts.

Avui, us mostrem algunes d'aquestes pertinences més valuoses adjudicades a les diferents subhastes, i, per tant, buscades entre els grans col·leccionistes del món.

Violí de Wallace Hartley

El violí que va usar el director de l'orquestra del Titanic, Wallace Hartley, per calmar els passatgers que subjecten els bots salvavides mentre l'enorme vaixell s'enfonsa, s'ha convertit en una altra de les peces més valorades, quan el 2013 va ser adjudicada per un valor de 1,5 milions d'euros.

Fabricat a Alemanya, va ser trobat dins d'un estoig de cuir lligat al cos de Wallace després que morís al costat de la resta dels músics a l'enfonsament.

El preuat violí, que compta amb una petita inscripció a la part superior del mateix revela que va ser un regal de la seva dona, Maria Robinson, amb motiu de la cerimònia de compromís nupcial. El director sembla que mai no es va voler separar del present que li havia fet fet la seva estimada el 1910, potser com una mostra d'amor a un casament que mai no arriba a celebrar-se.

Plànol naval

Després de l'enfonsament del Titanic van ser moltes les investigacions que es van dur a terme per investigar les causes de la tragèdia. El 1912, el departament britànic d'arquitectes navals de White Star dibuixà diversos plànols del vaixell, i precisament un ha passat a ser un dels grans articles de memorabilia més importants.

Signat a data d'1 de maig de 1912 i amb el segell de la drassana Harland and Wolff, els testimonis el van utilitzar per identificar els diferents punts del vaixell. En ell, es poden veure algunes anotacions, entre les quals destaca una marca a la caldera número 6, lloc on el vaixell va impactar amb l'iceberg, i una altra, a les diferents cambres que no van ser prou hermètiques per evitar que la construcció que havien anomenat “insumergible” acabara al fons de l'Oceà Atlàntic.

Es tracta d'un dibuix técnic que mesura més de 9 metres de llarg, i que va ser adjudicat per uns 308.000 euros.

Abric de pell

Joies van ser moltes, però tan sols una peça de roba va ser la recuperada del naufragi. Es tractava d'un abric llarg de pell de castor que pertanyia a Mabel Bennet, una hostessa que treballava a la secció classe del transatlàntic.

Mabel, després de la seva mort als 96 anys d'edat li va regalar l'abric a la seva neboda acompanyat d'una carta en la qual deia que en el moment del rescat “estava amb un vestit de nit i aquesta va ser la peça que primer va agafar per abrigar-se mentre esperava l'arribada d'un bot salvavides”.

Malgrat els anys, la peça quan va sortir a subhasta estava completament intacta i això va fer que arribessin a pagar per éll la quantitat de 215.390 euros.

Rellotge de butxaca

Si hi va haver una peça realment significativa entre les primeres troballes del Titanic, aquest va ser un rellotge de butxaca en or que va pertànyer a Edmund Stone, un cambrer del vaixell.

El rellotge marca les 2:16, probablement el moment exacte en què Edmund cauria a les aigües gélides de l'Atlàntic. No obstant això, aquesta no va ser la única de les possessions que els van ser tornades a la família, sinó que també inclou un joc de claus per a les cabines E1 – E42 de primera classe, de la qual ell era cambrer, el rebut d'un majordom, un llapis i una carta a la seva dona.

El 2008 la família va decidir treure totes aquestes possessions a la venda recaptant un total de 267.000 euros, dels quals 130.000 van estar dirigits al rellotge de butxaca.