El món de l'alta joieria i l'alta rellotgeria és un sector capdavanter que no sols compta amb un interès històric i material, sinó que a més és considerat un valor refugio al marge dels vaivens d'altres mercats. Així doncs, en veritat, el rellotge de polsera es pot considerar un instrument de precisió o una joia?

Entre l'àmplia oferta de marques del mercat, Balclis s'ha especialitzat en la venda de venda de rellotges d'alta gamma de polsera per Internet entre els quals destaquen signatures de prestigi com Patek Philippe, Rolex, Breguet, Audemars Piguet, IWC, Jaeger Le-Coultre, Longines, Omega, Tudor, Vacheron Constantin, Piaget… i un llarg etcètera.

De la mateixa manera que en els rellotges de butxaca, les complicacions de les seves funcions són aspectes molt buscats per part dels col·leccionistes, com ara el cronògraf, calendari anual, calendari perpetu, GMT, … i un llarg etcètera. A més de la seva funcionalitat, aquestes complexitats mecàniques addicionals aporten un important valor intrínsec a la peça i alhora estètic.

La corona, les agulles, les escales graduades… etc, no són només simples detalls.
Són elements unificats armònicament i que conformen la peça d'una manera equilibrada.

Rellotge de polsera, instrument de precisió

Un rellotge de polsera no és només com un instrument de precisió, perquè pot considerar-se també una joia en la qual cadascun dels seus components cobra vital importància. La corona, les agulles, les escales graduades… etc, no són només simples detalls. Són elements unificats harmònicament i que conformen la peça d'una manera equilibrada, de manera que, malgrat les moltes complicacions que pugui presentar la seva maquinària, fan d'ell una peça bella i amb un disseny polit.

Els materials per tant juguen un paper destacat, sent molt buscats els de platí o or blanc o groc. Els models adornats amb diamants, anomenats rellotge-joia, també són objecte de desig entre els col·leccionistes més exigents. Cal no oblidar que a més del seu aspecte pràctic, el rellotge de polsera ens mostra també l'estatus social del portador i l'esdevenir de les modes de l'època a la qual pertany.

Tots els models, des dels més antics fins a les peces més esportives i extremades, tenen cabuda en un mercat cada vegada més globalitzat, on les fronteres i les modes han deixat de ser un obstacle.

Història dels rellotges de polsera

El primer rellotge de polsera documentat va ser un encàrrec de Caroline Murat, germana menor de Napoleó Bonaparte, a la prestigiosa casa rellotgera Breguet. Consistia en un petit rellotge de butxaca adaptada a una polsera. No obstant això, no serà sinó l'exèrcit el que va considerar aquest nou instrument com a indispensable en les campanyes militars de finals del segle XIX. Precisament la primera producció en sèrie sembla remuntar-se a 1880, moment en què l'armada imperial alemanya va encarregar una producció de 2000 exemplars a la casa rellotgera Girard-Perregaux. La possibilitat de consultar l'hora còmoda i ràpidament va començar a imposar-se també en el sector de l'aviació.

L'estructura d'aquests rellotges primitius era molt similar a la dels de butxaca: es tractava d'una caixa de rellotge de butxaca, amb o sense tapes, amb la corona a les tres o a les dotze, amb unes anses mòbils, articulades o fixes, soldades a la caixa per a poder lligar-les a la corretja.

Finals del segle XIX – principis del segle XX

Entre la població no militar, el rellotge de polsera es considerava com un element fonamentalment femení. No obstant això, en 1904, el multimilionari Alberto Santos Dumont va encarregar a Louis Cartier un rellotge personalitzat que serà la insígnia de la casa joiera a partir de llavors: el model “Santos”. Un altre model emblemàtic, inspirat en l'estètica dels tancs de la Primera Guerra Mundial, serà el “Tank”, que va veure la llum en 1917. El rellotge de polsera per tant es va associant a models més masculinizados.

Paral·lelament es va desenvolupar el concepte de rellotge-joia femení, ja que en l'àmbit femení l'elegant era emmascarar el rellotge sota una aparença de joia, com si d'una rica polsera es tractés. No va ser fins als anys trenta que el rellotge de polsera es va generalitzar i va suplantar definitivament els rellotges de butxaca.

Els daurats anys 20

Cap a 1920, els rellotgers van anar modificant gradualment els estils de les caixes dels rellotges i, adaptant-se a l'estètica Art déco, es va començar a reemplaçar la clàssica forma circular a models rectangulars, hexagonals o quadrats, i sorgeix també la popular forma de bota o “tonneau”.

En 1926 Rolex va llançar al mercat el seu primer rellotge estanc: el model “Oyster”, que perdurarà fins a l'actualitat. En aquesta època Patek Philippe va produir el seu primer rellotge amb calendari perpetu, encara que no es va produir en sèrie fins a 1941 amb el model número 1518.

Mediats de segle

Durant els anys 40 i 50 les cases rellotgeres van adoptar l'estil tradicional en voga, però es van anar realitzant models molt variats, evolucionant des del cronògraf més simple (que assenyala hores i minuts) passant pel cronògraf “rattrapante” (que permet mesurar dos temps simultanis), fins al calendari perpetu (que mostra les fases lunars i la data) o anual (igual que l'anterior, però en anys de traspàs ha de corregir-se manualment). En els anys 60 va aparèixer el primer rellotge amb mecanisme de quars, el Beta 21, i la primera casa rellotgera a comercialitzar-ho va ser la japonesa Seiko Astron.

En 1989 la signatura Patek Philippe va crear el rellotge calibri 89 que, a més de ser el més valorat, és el més complex del món i conjumina funcions com l'hora de la sortida del sol i l'ocàs a Ginebra, el mes, estació de l'any, decenni, segle i fase lunar, grans i petites alarmes als quals se sumen cronògraf, comptadors, un calendari gregorià, un mapa del cel en l'altitud de Ginebra i un llarg etcètera.

La sala de subhastes en línia Balclis compta amb una àmplia xarxa de col·leccionistes de rellotges a nivell nacional tant internacional en un mercat cada vegada més globalitzat.