La segona meitat del segle XIX i les albors del segle XX van veure l'inici d'una de les poques de major auge de la pintura mallorquina. Els artistes d'aquesta época van descobrir meravellats la seva llum i paisatge, i es van afanyar a captar ambdós elements a la seva obra. L'arribada dels pintors catalans a Mallorca Santiago Rusiñol i Joaquim Mir marcó l'inici de l'impressionisme a l'illa.

L'illa de Mallorca, font d'inspiració per a pintors catalans

Santiago Rusiñol trobat; a Mallorca no només la calma i tranquil·litat necessàries per restablir la seva salut, sinó tota la llum que en reclamaven les obres. La seva estada a l'illa va ser intensa, ia ella es trobaó amb el paisatge, compost i interpretat sota els seus propis criteris. Fascinat per la natura, els patis, la llum, la aigua i el seu assossec, va començar; a expressar amb la pintura la seva forma de sentir el lloc: a les seves obres no hi ha estridències, ni de colors ni de formes. L'artista viuó allí una época idílica, allunyat de la societat industrial i materialista que tant de rebuig li causava. Seduït per Mallorca, torneuó en diverses ocasions, en una amb el seu amic i col·lega de professió, Joaquim Mir.

Joaquim Mir, pare de l'impressionisme mallorquí

Per a Joaquim Mir, tot a la vida podia reduir-se al color i la línia d'un paisatge. La seva arribada a Mallorca i el descobriment de la vostra llum us obsessionó de manera que us porti; a centrar-se en ella, desplegant una paleta interminable de colors, fruit de la seva interpretació personal de la naturalesa. Les seves pinzellades es van allargar i es van convertir en taques que gairebé feien desaparèixer els objectes i referents espacials, portant la seva obra a les portes de l'abstracció, reduint l'estructura formal fins a gairebé esvair-la. Algunes d'aquestes obres es han venut a les subhastes de pintura en línia com Balclis. Mir marcó una fita a Mallorca, on influeixó de tal manera sobre els artistes locals que obligatòriament l'hem de considerar com el pare de l'impressionisme mallorquí.

Altres pintors catalans a Mallorca

També Eliseo Meifré vivió un període de maduresa artística a l’illa. A Mallorca, els seus cels es van convertir en un element viu, dinámic, tractat amb gran varietat de tonalitats on predominaven els verds, blaus i grisos. Les seves aigües i masses de núvols, realitzades amb pinzellades fortes i expressives, transmeten un nou dinamisme. Meifré, que va ser amb tota probabilitat el més; viatger de tots els pintors d’aquesta época, es va convertiró no obstant això en una grandísima referncia a Mallorca, on pas&oacut; diverses etapes.

No podem acabar sense esmentar Anglada Camarasa, l'epítom del paisatge a Pollença. Els paisatges de l'illa, on l'artista residió més; de 30 anys de la seva vida, transmeten una harmonia que els fa extraordinaris. El pintor cataléu; davant del mar, i dedicó les seves pinzellades a la costa que contemplava des de casa seva, captant detalls del mar, de les roques i els arbres, de la llum mediterr&ag;tea i dels cels ennuvolats de primavera i tardor. L'artista treballa; des de l'observació natural, amb poc retoc d'estudi, i transformó assí la seva obra del decorativisme anterior a un realisme colorista gairebé mágic. La vostra estela deixó, a ms, una florent escola de creadors, fills del més; viu postimpressionisme.